7.3 NORMALIZACIÓ LINGÜÍSTICA
Després de 23 anys des de l’aprovació de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià, són evidents les mancances existents respecte de la normalització i ús de la nostra llengua al Cap i Casal del País Valencià.
Malgrat les enormes dificultats que varen caracteritzar la transició valenciana, finalment aconseguírem dotar-nos d’un marc jurídic excel.lent per aconseguir eixa normalització, però la manca de voluntat política per a dur-lo endavant és tan evident després de 16 i 12 anys de govern del PP al front de l’Ajuntament i de la Generalitat que tots els intents resulten inútils, incloses aquelles mesures que es varen aprovar per unanimitat al Ple de l’Ajuntament de València, com ara el “Reglament d´Ús i Normalització del Valencià” allà per l’any 96 del segle passat.
Com succeeix a les situacions mal anomenades de “bilingüisme”, i aquesta ciutat no hi és una excepció, el que es produeix en realitat és una situació de diglòssia, caracteritzada per la utilització de la llengua dominant (el castellà) als àmbits públics mentre que la llengua minoritzada (que no minoritària, el valencià) queda relegada als àmbits privats. Encara que, d’acord amb la Llei, les dues llengües es consideren “cooficials”, de fet, l’”oficial” continua sent el castellà. En aquesta situació sociolingüística, només amb polítiques lingüístiques que afavorisquen i potencien l’ús de la llengua minoritzada, el valencià, en tots els àmbits es podrà avançar en la seua normalització. En cas contrari, com està fent el PP a l’Ajuntament, el resultat no serà mai la normalització, sinò la substitució lingüística amb la conseqüent desaparició de la llengua més febla.
La Política lingüística de la Unió Europea vol afavorir i promoure les llengües amb dificultats perquè puguen esdevenir normals al seu àmbit territorial. Espanya és un dels estats signants de la “Carta Europea de les Llengües Regionals i Minoritàries” i, per tant, forma part de l’ordenament jurídic espanyol i demostra la nostra aposta per una Europa unida en la diversitat.
És la nostra obligació posar a l’abast de la ciutadania tots els mitjans per a garantir el dret a utilitzar la pròpia llengua en tots els àmbits de la vida quotidiana: politicoadminitratiu, cientificoacadèmic, mitjans de comunicació, etc. I tan important com aquest fet és explicar els recursos existents i les formes de posar-los en pràctica a l’hora de reivindicar eixe dret i evitar així la seua conculcació.
No devem permetre la utilització partidista de la llengua per part de certes institucions que manipulen els ciutadans apel.lant més als sentiments que als coneixements, o d’aquells que únicament en fan una utilització ludicofestiva.
PROPOSTES ELECTORALS:
Organització de Tallers d’escriptura i cursos orals a les Biblioteques, Llars de Jubilats, i Centres Juvenils.
Subvencions a les editorial i llibreters que major difusió donen al valencià.
Premis a les escoles que més utilitzen el valencià entre la seua comunitat escolar.
Aplicació de la senyalètica municipal a tot l’àmbit territorial de la ciutat.
Patrocinar programes radifónics en valència.
En tots els col.legis municipals s´implantarà la línea en València. |
Via verde 
