PERFIL BIOGRAFICO DE CARMEN ALBORCH Carmen Alborch es una ciudadana de Valencia. Es en esta ciudad donde creció, se formó y donde vive. Aquí ha desarrollado su carrera profesional y ha forjado su compromiso vital y político a favor del feminismo y una sociedad más justa y feliz. En la actualidad es diputada por Valencia en el Congreso de los Diputados y aspira a ganar su Ayuntamiento en las próximas elecciones municipales del 27 de mayo a las que concurre como cabeza de lista por el Partido Socialista.
Tras estudiar Bachillerato en el Colegio de las Esclavas, cursó la carrera de Derecho en la Universitat de València. Fue profesora del Departamento de Derecho Mercantil del que sería nombrada directora. En 1984 es elegida Decana de la Facultad de Derecho y vuelve a ser reelegida en 1985, siendo una de las primeras mujeres que accede a este puesto en nuestro país.
En 1987 fue nombrada Directora General de Cultura de la Generalitat Valenciana. En 1988 se hizo cargo de la puesta en marcha del IVAECM (Instituto Valenciano de las Artes Escénicas y Musicales) y el IVAM (Institut Valencià d’Art Modern), museo al que terminaría dedicándose en exclusiva. Desde su puesto de directora gerente de este museo contribuyó decisivamente a la promoción internacional de Valencia como ciudad de vanguardia y modernidad, a configurar una valiosa colección de obras de arte que es patrimonio de los valencianos así como a impulsar la relación de los artistas valencianos con especialistas de talla internacional y, con ello, el reconocimiento de su trabajo.
En 1993 es nombrada Ministra de Cultura promoviendo la aprobación de la Ley de Fomento de la Cinematografía o el Texto Articulado de la Ley de Propiedad Intelectual. También acomete iniciativas de gran calado como el Plan de Catedrales o la elaboración del primer mapa nacional de infraestructuras y recursos culturales. El acento valenciano se dejaría sentir en multitud de iniciativas, entre ellas, la rehabilitación y puesta en valor del Museo Nacional de Cerámica González Martí, museo al que destinaría la importante donación de cerámica china del matrimonio Tijmen Knecht y Helen Drenth. Así mismo, durante su etapa al frente del Ministerio se aprobó la rehabilitación de la V Fase del Museo S. Pío V así como la creación del Centro Coreográfico Nacional, el cual debía ubicarse en Burjassot si bien ambos proyectos fueron paralizados por el Partido Popular cuando accedió al Gobierno.
.
En 1996 es elegida diputada socialista por Valencia y es designada Presidenta de la Comisión de Control de Televisión Española en el Congreso de los Diputados. En 2004 es reelegida diputada. Es presidenta de la Comisión Mixta de los Derechos de la Mujer y de Igualdad de Oportunidades. Por su trabajo como diputada y ahora candidata a la alcaldía, se mantiene en estrecho contacto con su circunscripción pisando la calle constantemente y estando al tanto de lo que sucede en la ciudad
Es autora del libro El derecho del voto del accionista. Supuestos especiales y tres textos de aliento feminista Solas. Gozas y sombras de una manera de vivir (1999), Malas. Rivalidad y complicidad entre mujeres(2002) y Libres. Ciudadanas de nuestro tiempo (2004). Ha publicado numerosos artículos sobre cultura, política y feminismo y es requerida con frecuencia para impartir conferencias sobre estos temas.

Ha sido reconocida con la Cruz de Honor de S. Raimundo de Peñafort, la Cruz de Carlos III y nombrada Officier dans l’Ordre des Arts et des Lettres por parte del Gobierno francés, entre otros reconocimientos.
Es hija de Rafael Alborch, ya fallecido, y de Vicenta Bataller. Está divorciada. Tiene dos hermanos, una hermana y 7 sobrinos. |
Carmen Alborch és una ciutadana de València. És en esta ciutat on va créixer, es va formar i on viu. Ací ha desenvolupat la seua carrera professional i ha forjat el seu compromís vital i polític a favor del feminisme i una societat més justa i feliç. En l’actualitat és diputada per València al Congrés dels Diputats i aspira a guanyar el seu Ajuntament en les pròximes eleccions municipals del 27 de maig, en les quals concorre com a cap de llista pel Partit Socialista.
Després d’estudiar Batxillerat al Col.legi de les Esclaves, va cursar la carrera de Dret en la Universitat de València. Va ser professora del Departament de Dret Mercantil del qual seria nomenada directora. El 1984 és elegida Degana de la Facultat de Dret i torna a ser reelegida el 1985, sent una de les primeres dones que accedeix a este càrrec al nostre país.

El 1987 va ser nomenada Directora General de Cultura de la Generalitat Valenciana. El 1988 es va fer càrrec de l’IVAECM (Institut Valencià de les Arts Escèniques i Musicals) i l’IVAM (Institut Valencià d’Art Modern), museu al qual acabaria per dedicar-se en exclusiva. Des del seu lloc de directora gerent d’este museu va contribuir decisivament a la promoció internacional de València com a ciutat d’avantguarda i modernitat, a configurar una valuosa col.lecció d’obres d’art que és patrimoni dels valencians a més d’impulsar la relació dels artistes valencians amb especialistes de talla internacional i, amb això, al reconeixement del seu treball.
El 1993 és nomenada Ministra de Cultura i promou l’aprovació de la Llei de Foment de la Cinematografia o el Text Articulat de la Llei de Propietat Intelectual. També enceta iniciatives de gran importància com el Pla de Catedrals o l’el.laboració del primer mapa nacional d’infraestructures i recursos culturals. L’accent valencià es deixaria sentir en multitud d’iniciatives, entre elles la rehabilitació i posada en valor del Museu Nacional de Ceràmica González Martí, museu al qual va destinar una important donació de ceràmica xinesa del matrimoni Tijmen Knecht i Helen Drenth. A més, durant la seua etapa al capdavant del Ministeri es va aprovar la rehabilitació de la V Fase del Museu Sant Pius V així com la creació del Centre Coreogràfic Nacional, el qual havia d’ubicar-se a Burjassot, tot i que els dos projectes van ser paralitzats pels Partit Popular quan va accedir al Govern.
El 1996 és elegida diputada socialista per València i és designada Presidenta de la Comissió de Control de RTVE al Congrés dels Diputats. El 2004 és reelegida diputada. És presidenta de la Comissió Mixta de Drets de la Dona i d’Igualdat d’Oportunitats. Pel seu treball com a diputada i ara com a candidata a l’alcaldia, es manté en estret contacte amb la seua circumscripció xafant el carrer constantment i estant al corrent del que ocorre en la ciutat.

És autora del llibre El derecho del voto del accionista. Supuestos especiales i tres textos d’alé feminista Solas. Gozos y sombras de una manera de vivir (1999), Malas. Rivalidad y complicidad entre mujeres (2002) i Libres. Ciudadanas de nuestro tiempo (2004). Ha publicat nombrosos articles sobre cultura, política i feminisme i és requerida amb freqüència per impartir conferències sobres estos temes.
Ha sigut reconeguda amb la Cruz de Honor de S. Raimundo de Peñafort, la Cruz Carlos III i nomenada Officier dans l’Ordre des Arts i des Lettres per part del Govern francés, entre altres reconeixements.
És filla de Rafael Alborch, ja desaparegut, i de Vicenta Bataller. Està divorciada. Té dos germans, una germana i 7 nebots.
|